Sala de precaris

Por muchos anyos!

2008-07-03T01:03:00.003+03:00

Bueno, companyero, estás muy guapo en el día de tu aniversario. ¡Esto es vida! Pero qué guapo en el día de tu aniversario, ¡punyetas! Oh, i ¡recórcholis!, repámpanos, carambitas, ¡pero que mayor te has hecho! ¡Qué satisfacción, la de tu mamaíta! ¡¡Amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio, Giorgio!! Amoooorr quantos díyas te hecho en falta, amoooor!!!! Soy de unha villa ... ¡es una mierda!

Bueno hiko, ¡ay!

Invitació al sud

2008-06-27T18:20:00.003+03:00

"Oh! Tu t’has de vindre una temporada aquí que no... T’engordiries, però com..."

Els perquès tots plegats (II)

2008-06-17T17:45:00.002+03:00

- Per què no arriba a fer calor d'una vegada?
- Per què fins fa dues setmanes no sabíem que la segona porta de la sala s'obre sense clau (!!) ?
- Per què seguim encara amb les cadires tutti frutti?
- Per què quan esborres una cosa des d'un ordinador precari desapareix automàticament de l'univers informàtic (saltant-se el procediment normal de "papelera de reciclaje")?

- Per què els precaris, tot units, no ens hem decidit a fer una manifestació davant el despatx de Sebastià Bonet, com a cap de Departament, o davant el Deganat, si volem apuntar a les altes esferes universitàries, per demanar que ens solucionin JA el clima hipermega tropical, més aviat propi del Sàhara, que patim en aquesta, la nostra, sala de precaris?

- Per què ens costa tant escriure en aquest blog????

final de conte (II)

2008-05-17T15:22:00.002+03:00

i van ser felices i van beure...

amb molta moderació!

final de conte

2008-05-17T15:08:00.003+03:00

i van ser feliços i van menjar...

gambes!

Aparicions kennyanes

2007-12-16T18:50:00.000+03:00

Aquest divendres, ningú sap per què, va aparèixer al Departament un personatge ben estimat per tots nosaltres, els precaris. Va estar una estoneta passejant pel passadís amunt i avall, conseqüentment va passar un parell de vegades per davant dels professors però inexplicablement no el varen veure. Nosaltres sí. Reflexionem-hi...

Aquí en teniu una prova gràfica:

2007-11-29T12:41:00.000+03:00

"estamos en ello,
que diuen en castellà",
m'ha dit ja sabeu qui...

sóc en kennycalcesllargues i em sembla que tornaré aviat. o no.

mentrestant, com és que ningú diu res en aquest inestimable blog, espai per a la difusió d'idees, fílies i fòbies vàries d'un grapat de precaris enfeinats?

vìnga'l-en, aspabileu, i diveu-ma qé si cow a la çala da pracarïs...

petonetsnets

de l'optimitat masculina

2007-11-23T19:47:00.000+03:00

En homenatge a l'estimada precària (socio)lingüista historicista i esteticista, per posar-hi un parell d'adjectius, i que d'adjectius i amor i pèl i alegria mai no ens en falti, i que déu per molts anys ens la conservi, a ella i els seus adjectius, i a tots el pèl i l'alegria,

doncs bé, després d'aquesta introducció tan lleugera (el prefaci faci'l fàcil, que deia aquell),

en homenatge a la senyoreta Fontdevila, lady marmalade, a més del plat d'arròs bullit ben covadet que sempre tindrem a punt per a ella a la nostra sala, que és la sala de tots si és que hi ha sales d'algú, perquè si volem una sala només hem d'allargar els braços i abraçar-la, com explica la Laia Rodari,

aquí teniu la proposta d'anàlisi de l'optimitat masculina postulada per les senyores de Pocket i Baïssia en una trobada de fonòlegs i puntaires celebrada l'any 2007 a la UAB (Universitat d'Antigua i Barbuda):

1) Que no sigui un immadur patològic amb un complex d'èdip;
2) Que no sigui un bipolar (diagnosticat o no) incomprensible amb problemes per gestionar la seva intel·ligència;
3) Que no sigui del tot lleig (posats a demanar, siguem frívoles, no?);
4) Que no sigui artista (ni ho pretengui): STOP FARÀNDULA;
5) Que no tingui excessius problemes de consum i/o venda de drogues;
6) Que se li aixequi per defecte (deixem l'amor sense sexe per als seixanta anys);
7) Que no sigui un amic dels que vols conservar al llarg de la vida;
8) Que no sigui company de pis (en tot cas, ja ho serà més endavant si vosaltres voleu i l'especulació immobiliària no ho impedeix);
9) Que no sigui homosexual (els bisexuals s'admeten, que aquí som totes molt tolerants fins que es demostra el contrari, però els homosexuals declarats... vaja, que voleu que us diguem: noies, sisplau, fem-ho fàcil);
10) Que no sigui més promiscu que tu;
11) Que no necessiti fer-ho tot millor que tu;
12) Que no tingui parella: no volem ser l'altra;
13) Que no sigui ego- res: egocèntric, egoista, egòlatra...

Les senyores de Pocket i Baïssia agrairan molt sentidament qualsevol comentari, rèplica, contrarèplica o procacitat que vulgueu afegir o millorar: la fonologia tot just ha començat i és plena de virtuts inconegudes!

en kenny calces llargues està viu, però no té contracte!

2007-11-19T22:40:00.000+03:00

precaris a la bolonyesa,

fatal, fatal, fatal...

no sabeu com trobo a faltar aquell alegre microclima covat d'ordinadors, auriculars, rosers, laies, esteves i jaumes, i la mari del cor! però la cosa està xunga, i el meu compte corrent, també, i és que el susdit sòciolingüista, que no elitista, no es decideix a resoldre la meva precària situació contractual.

mecagundena, mecagumlou, mecagundéu, mecagumlòstia!

tindreu més notícies meves...
una abraçada d'en kenny calces llargues

La incògnita

2007-10-31T19:25:00.000+03:00

Sabem on va morir.
Sabem quan va morir.
Fins i tot n'hem vist el fantasma.

Però estimats amics, germans (Colon) i seguidors d'en Kenny, algú s'ha preocupat de saber com va morir?

Be Kenny my friend.

UUUUUUUUUUUUUU!

2007-10-31T16:21:00.001+03:00

apa, estigueu bonets...
i moltes castanyes!

el fantasma d'en kenny

ein?¿?

2007-10-25T11:50:00.000+03:00

yo de todas maneras me gusta hablar castellano
pero yo soy una gran defensora de hablar el catalán ¿entiendes?

dona de talavera de la reina,
que viu i no treballa a pal·lma de mayorca

repòs

2007-10-24T12:11:00.002+03:00

Conte amb lectura precària

2007-10-23T10:56:00.000+03:00

Benvolguts precaris,

L’amic Gianni (amb dues enes de Pocket, ai no, de Kenny), de tant Rodari pel món, ens ha explicat aquest conte per telèfon.

Qui vol comprar la cuitat d'Estocolm?

Al mercat de Gavirate, hi van a parar tipus que venen de tot, i és impossible de dir qui d’entre ells sap vendre millor.

Un divendres hi va comparèixer un homenet que venia coses estranyes: el Mont Blanc, l’oceà Índic, els mars de la Lluna, (la sala de precaris). Tenia una xerrameca tan engrescadora que al cap de poc només li quedava la ciutat d’Estocolm.

La va comprar un barber, a canvi de tallar-li els cabells i fer-li una fricció. El barber va clavar entre dos miralls el certificat que deia: Propietari de la ciutat d’Estocolm, i l’ensenyava orgullós als seus clients, tot contestant a totes les seves preguntes.

—És una ciutat de Suècia, fins i tot n’és la capital.

—Té gairebé un milió d’habitants, i naturalment tots són meus.

—També hi ha el mar, és clar, però no sé pas de qui és.

El barber, de mica en mica, va anar arraconant diners, i l’any passat va anar a Suècia a visitar la seva propietat. La ciutat d’Estocolm li va semblar meravellosa i els suecs d’allò més amables. Ells no entenien ni una paraula del que els deia, i ell no entenia ni mitja paraula del que li contestaven.

—Sóc l’amo de la ciutat, ho sabíeu, sí o no? Ja us ho han comunicat?

Els suecs somreien i deien que sí, perquè no entenien res, però eren amables, i el barber es fregava les mans de satisfacció.

—Una ciutat com aquesta per una tallada de cabells i una fricció! Ja l’he pagada ben barata, ja!

Però s’equivocava, i l’havia pagada fins i tot massa cara, perquè qualsevol nen que ve al món el té tot per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-lo.

LECTURA PRECÀRIA: be precari, my friend, no et deixis ensarronar ni friccionar. No compris mai la sala de precaris com aquell que va comprar Estocolm. La sala de precaris ja és teva,perquè qualsevol precari que ve al món la té tota per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-la (i trobar una cadira i un ordinador, és clar!).

Kenny Pocket plenes

Un aforisme (i un bolero)

2007-10-20T16:57:00.001+03:00

Un dels aforismes més profunds a l'entorn del qual alguns precaris hem pogut filosofar llargament i repetida, i xarrupívola, que no ve al cas però com a adverbi és d'allò més simpàtic, és el que ens va brindar l'amic Llopis en una sessió del curs d'estadística per a lingüistes (ho deixarem sense adjectius, avui), que tot seguit reproduïm textualment:

"La desviació típica i la variança són un
promig de les diferències al quadrat de cada valor respecte de la
mitjana"

Uf, va dir Kenny

PD: La vida és una tómbola (tom, tom, tómbola), i l'estadística un bolero (de Ravel)

La vaca cega

2007-10-18T02:49:00.000+03:00

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua,
rumiant eternament la immensa tesi...

Jo, en Kenny, crec fermament que la senyora vaca s'ho rumiaria molt millor amb un plat de patates braves al davant. Que Déu Nostre Senyor la guiï pel bon camí fins a l'Ànec Foll.

(censurat)

2007-10-18T02:36:00.000+03:00

Diàleg matinal i historicogramatical entre en Josep Moran (i Ocerinjauregui) i en Sebastià Bonet (i Espriu), en forma de drama en una quadra i un sol acte:

ACTE ÚNIC

(Un matí mediterrani, un despatx d'orografia complicada. Dos professors universitaris suquen pastetes al cafè i enraonen animadament i xarrupívola; de cop i volta, se sent un terrabastall de fons, com si caigués a terra, després d'anys de vacil·lació, la gran A brossiana del velòdrom de la Vall d'Hebron)

Josep Moran

(Fregant-se les mans): Hi hi hi hi hi hi hi hi hi hi...

Sebastià Bonet

(Amb el bigoti que degota): Huhuhuhuhuhuhuhuhu!

TELÓ

Un bon amic d'en Keypi, desinteressadament.

MAAAARE!

2007-10-17T15:00:00.001+03:00

au,

en kenny ja té adreça al youtube (les credencials de sempre, però em sembla que la contrasenya va en majúscules, ja em sap greu!), per poder penjar directament en aquest blog taaaan rebonic, coses taaaan o més friquis que aquesta...

la guitarra d'en kenny

Els perquès tots plegats

2007-10-15T14:11:00.000+03:00

Per què quan dius que has fet filologia sa resposta més usual és "Aaaah" (així, amb cap qualificatiu)?

Per què quan dius que fas es doctorat sa resposta és igual però amb una cara de "que-freaky-que-ets-no-entenc-quina-força-estranya-t'ha-empès-a-fer-això?

Per què quan dius que ets becària, així en femení, sa gent riu?

Per què no hi ha cap cadira de sa sala que sigui igual que una altra?

Per què tothom des departament té sa porta tancada excepte naltros, es precaris?

un lingüista dentista

2007-10-14T12:42:00.000+03:00

hahahahahahahahaha... (riure sinistre de malvat)NB: ce n'est pas un raspall de dents, ni une pomme

El perquè de tot plegat

2007-10-12T19:31:00.000+03:00

PER QUÈ SÓC TAN LLEST?

PER QUÈ SÓC TAN SAVI?

PER QUÈ ESCRIC LLIBRES TAN BONS?

deia ell abans que el tanquessin en un sanatori...

kenny the pocket

uns versos de don Joan Maragall

2007-10-11T10:44:00.000+03:00

Lúquiu Baissïa em va trametre ahir un mecanoscrit inèdit de Maragall en el qual hi ha una primera versió del famós poema "El comte Arnau" mai duta a col·lació. Tot seguit us en copio uns versos que em semblen d'allò més suggerents:

"Lo fonema quan fineix

mala cara fot, és cert:

ni tan sols no el redimeix

l'optimality del vers."

Joan Maragall

Decàleg

2007-10-10T13:55:00.000+03:00

"Tota tesi és de freaky"

Kenny Pocket dixit (d'espai).
(Antananarivo, 1906- Sabinas de Pinilla, 2002)