16 de des. 2007
Aparicions kennyanes
Aquest divendres, ningú sap per què, va aparèixer al Departament un personatge ben estimat per tots nosaltres, els precaris. Va estar una estoneta passejant pel passadís amunt i avall, conseqüentment va passar un parell de vegades per davant dels professors però inexplicablement no el varen veure. Nosaltres sí. Reflexionem-hi...
Aquí en teniu una prova gràfica:
29 de nov. 2007
que diuen en castellà",
m'ha dit ja sabeu qui...
sóc en kennycalcesllargues i em sembla que tornaré aviat. o no.
mentrestant, com és que ningú diu res en aquest inestimable blog, espai per a la difusió d'idees, fílies i fòbies vàries d'un grapat de precaris enfeinats?
vìnga'l-en, aspabileu, i diveu-ma qé si cow a la çala da pracarïs...
petonetsnets
23 de nov. 2007
de l'optimitat masculina
doncs bé, després d'aquesta introducció tan lleugera (el prefaci faci'l fàcil, que deia aquell),
en homenatge a la senyoreta Fontdevila, lady marmalade, a més del plat d'arròs bullit ben covadet que sempre tindrem a punt per a ella a la nostra sala, que és la sala de tots si és que hi ha sales d'algú, perquè si volem una sala només hem d'allargar els braços i abraçar-la, com explica la Laia Rodari,
aquí teniu la proposta d'anàlisi de l'optimitat masculina postulada per les senyores de Pocket i Baïssia en una trobada de fonòlegs i puntaires celebrada l'any 2007 a la UAB (Universitat d'Antigua i Barbuda):
1) Que no sigui un immadur patològic amb un complex d'èdip;
2) Que no sigui un bipolar (diagnosticat o no) incomprensible amb problemes per gestionar la seva intel·ligència;
3) Que no sigui del tot lleig (posats a demanar, siguem frívoles, no?);
4) Que no sigui artista (ni ho pretengui): STOP FARÀNDULA;
5) Que no tingui excessius problemes de consum i/o venda de drogues;
6) Que se li aixequi per defecte (deixem l'amor sense sexe per als seixanta anys);
7) Que no sigui un amic dels que vols conservar al llarg de la vida;
8) Que no sigui company de pis (en tot cas, ja ho serà més endavant si vosaltres voleu i l'especulació immobiliària no ho impedeix);
9) Que no sigui homosexual (els bisexuals s'admeten, que aquí som totes molt tolerants fins que es demostra el contrari, però els homosexuals declarats... vaja, que voleu que us diguem: noies, sisplau, fem-ho fàcil);
10) Que no sigui més promiscu que tu;
11) Que no necessiti fer-ho tot millor que tu;
12) Que no tingui parella: no volem ser l'altra;
13) Que no sigui ego- res: egocèntric, egoista, egòlatra...
Les senyores de Pocket i Baïssia agrairan molt sentidament qualsevol comentari, rèplica, contrarèplica o procacitat que vulgueu afegir o millorar: la fonologia tot just ha començat i és plena de virtuts inconegudes!
19 de nov. 2007
en kenny calces llargues està viu, però no té contracte!
fatal, fatal, fatal...
no sabeu com trobo a faltar aquell alegre microclima covat d'ordinadors, auriculars, rosers, laies, esteves i jaumes, i la mari del cor! però la cosa està xunga, i el meu compte corrent, també, i és que el susdit sòciolingüista, que no elitista, no es decideix a resoldre la meva precària situació contractual.
mecagundena, mecagumlou, mecagundéu, mecagumlòstia!
tindreu més notícies meves...
una abraçada d'en kenny calces llargues
31 d’oct. 2007
La incògnita
Sabem quan va morir.
Fins i tot n'hem vist el fantasma.
Però estimats amics, germans (Colon) i seguidors d'en Kenny, algú s'ha preocupat de saber com va morir?
Be Kenny my friend.
25 d’oct. 2007
ein?¿?
pero yo soy una gran defensora de hablar el catalán ¿entiendes?
dona de talavera de la reina,
que viu i no treballa a pal·lma de mayorca
24 d’oct. 2007
23 d’oct. 2007
Conte amb lectura precària
Al mercat de Gavirate, hi van a parar tipus que venen de tot, i és impossible de dir qui d’entre ells sap vendre millor.
Un divendres hi va comparèixer un homenet que venia coses estranyes: el Mont Blanc, l’oceà Índic, els mars de la Lluna, (la sala de precaris). Tenia una xerrameca tan engrescadora que al cap de poc només li quedava la ciutat d’Estocolm.
—Té gairebé un milió d’habitants, i naturalment tots són meus.
—També hi ha el mar, és clar, però no sé pas de qui és.
—Sóc l’amo de la ciutat, ho sabíeu, sí o no? Ja us ho han comunicat?
Els suecs somreien i deien que sí, perquè no entenien res, però eren amables, i el barber es fregava les mans de satisfacció.
—Una ciutat com aquesta per una tallada de cabells i una fricció! Ja l’he pagada ben barata, ja!
Però s’equivocava, i l’havia pagada fins i tot massa cara, perquè qualsevol nen que ve al món el té tot per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-lo.
LECTURA PRECÀRIA: be precari, my friend, no et deixis ensarronar ni friccionar. No compris mai la sala de precaris com aquell que va comprar Estocolm. La sala de precaris ja és teva,perquè qualsevol precari que ve al món la té tota per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-la (i trobar una cadira i un ordinador, és clar!).
Kenny Pocket plenes
20 d’oct. 2007
Un aforisme (i un bolero)
promig de les diferències al quadrat de cada valor respecte de la
mitjana"
Uf, va dir KennyPD: La vida és una tómbola (tom, tom, tómbola), i l'estadística un bolero (de Ravel)
18 d’oct. 2007
La vaca cega
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua,
rumiant eternament la immensa tesi...
Jo, en Kenny, crec fermament que la senyora vaca s'ho rumiaria molt millor amb un plat de patates braves al davant. Que Déu Nostre Senyor la guiï pel bon camí fins a l'Ànec Foll.
(censurat)
ACTE ÚNIC
(Un matí mediterrani, un despatx d'orografia complicada. Dos professors universitaris suquen pastetes al cafè i enraonen animadament i xarrupívola; de cop i volta, se sent un terrabastall de fons, com si caigués a terra, després d'anys de vacil·lació, la gran A brossiana del velòdrom de la Vall d'Hebron)
Josep Moran
(Fregant-se les mans): Hi hi hi hi hi hi hi hi hi hi...
Sebastià Bonet
(Amb el bigoti que degota): Huhuhuhuhuhuhuhuhu!
TELÓ
Un bon amic d'en Keypi, desinteressadament.
17 d’oct. 2007
MAAAARE!
au,
en kenny ja té adreça al youtube (les credencials de sempre, però em sembla que la contrasenya va en majúscules, ja em sap greu!), per poder penjar directament en aquest blog taaaan rebonic, coses taaaan o més friquis que aquesta...
la guitarra d'en kenny
15 d’oct. 2007
Els perquès tots plegats
Per què quan dius que fas es doctorat sa resposta és igual però amb una cara de "que-freaky-que-ets-no-entenc-quina-força-estranya-t'ha-empès-a-fer-això?
Per què quan dius que ets becària, així en femení, sa gent riu?
Per què no hi ha cap cadira de sa sala que sigui igual que una altra?
Per què tothom des departament té sa porta tancada excepte naltros, es precaris?
14 d’oct. 2007
12 d’oct. 2007
El perquè de tot plegat
11 d’oct. 2007
uns versos de don Joan Maragall
10 d’oct. 2007
Decàleg
Kenny Pocket dixit (d'espai).
(Antananarivo, 1906- Sabinas de Pinilla, 2002)