precaris a la bolonyesa,
fatal, fatal, fatal...
no sabeu com trobo a faltar aquell alegre microclima covat d'ordinadors, auriculars, rosers, laies, esteves i jaumes, i la mari del cor! però la cosa està xunga, i el meu compte corrent, també, i és que el susdit sòciolingüista, que no elitista, no es decideix a resoldre la meva precària situació contractual.
mecagundena, mecagumlou, mecagundéu, mecagumlòstia!
tindreu més notícies meves...
una abraçada d'en kenny calces llargues
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada