31 d’oct. 2007

La incògnita

Sabem on va morir.
Sabem quan va morir.
Fins i tot n'hem vist el fantasma.

Però estimats amics, germans (Colon) i seguidors d'en Kenny, algú s'ha preocupat de saber com va morir?

Be Kenny my friend.

UUUUUUUUUUUUUU!

apa, estigueu bonets...
i moltes castanyes!


el fantasma d'en kenny

25 d’oct. 2007

ein?¿?


yo de todas maneras me gusta hablar castellano
pero yo soy una gran defensora de hablar el catalán ¿entiendes?

dona de talavera de la reina,
que viu i no treballa a pal·lma de mayorca

24 d’oct. 2007

23 d’oct. 2007

Conte amb lectura precària

Benvolguts precaris,

L’amic Gianni (amb dues enes de Pocket, ai no, de Kenny), de tant Rodari pel món, ens ha explicat aquest conte per telèfon.

Qui vol comprar la cuitat d'Estocolm?

Al mercat de Gavirate, hi van a parar tipus que venen de tot, i és impossible de dir qui d’entre ells sap vendre millor.

Un divendres hi va comparèixer un homenet que venia coses estranyes: el Mont Blanc, l’oceà Índic, els mars de la Lluna, (la sala de precaris). Tenia una xerrameca tan engrescadora que al cap de poc només li quedava la ciutat d’Estocolm.

La va comprar un barber, a canvi de tallar-li els cabells i fer-li una fricció. El barber va clavar entre dos miralls el certificat que deia: Propietari de la ciutat d’Estocolm, i l’ensenyava orgullós als seus clients, tot contestant a totes les seves preguntes.

—És una ciutat de Suècia, fins i tot n’és la capital.

—Té gairebé un milió d’habitants, i naturalment tots són meus.

—També hi ha el mar, és clar, però no sé pas de qui és.

El barber, de mica en mica, va anar arraconant diners, i l’any passat va anar a Suècia a visitar la seva propietat. La ciutat d’Estocolm li va semblar meravellosa i els suecs d’allò més amables. Ells no entenien ni una paraula del que els deia, i ell no entenia ni mitja paraula del que li contestaven.

—Sóc l’amo de la ciutat, ho sabíeu, sí o no? Ja us ho han comunicat?

Els suecs somreien i deien que sí, perquè no entenien res, però eren amables, i el barber es fregava les mans de satisfacció.

—Una ciutat com aquesta per una tallada de cabells i una fricció! Ja l’he pagada ben barata, ja!

Però s’equivocava, i l’havia pagada fins i tot massa cara, perquè qualsevol nen que ve al món el té tot per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-lo.

LECTURA PRECÀRIA: be precari, my friend, no et deixis ensarronar ni friccionar. No compris mai la sala de precaris com aquell que va comprar Estocolm. La sala de precaris ja és teva,perquè qualsevol precari que ve al món la té tota per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-la (i trobar una cadira i un ordinador, és clar!).

Kenny Pocket plenes

20 d’oct. 2007

Un aforisme (i un bolero)

Un dels aforismes més profunds a l'entorn del qual alguns precaris hem pogut filosofar llargament i repetida, i xarrupívola, que no ve al cas però com a adverbi és d'allò més simpàtic, és el que ens va brindar l'amic Llopis en una sessió del curs d'estadística per a lingüistes (ho deixarem sense adjectius, avui), que tot seguit reproduïm textualment:

"La desviació típica i la variança són un
promig de les diferències al quadrat de cada valor respecte de la
mitjana"
Uf, va dir Kenny

PD: La vida és una tómbola (tom, tom, tómbola), i l'estadística un bolero (de Ravel)

18 d’oct. 2007

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua,
rumiant eternament la immensa tesi...

Jo, en Kenny, crec fermament que la senyora vaca s'ho rumiaria molt millor amb un plat de patates braves al davant. Que Déu Nostre Senyor la guiï pel bon camí fins a l'Ànec Foll.

(censurat)

Diàleg matinal i historicogramatical entre en Josep Moran (i Ocerinjauregui) i en Sebastià Bonet (i Espriu), en forma de drama en una quadra i un sol acte:

ACTE ÚNIC

(Un matí mediterrani, un despatx d'orografia complicada. Dos professors universitaris suquen pastetes al cafè i enraonen animadament i xarrupívola; de cop i volta, se sent un terrabastall de fons, com si caigués a terra, després d'anys de vacil·lació, la gran A brossiana del velòdrom de la Vall d'Hebron)

Josep Moran

(Fregant-se les mans): Hi hi hi hi hi hi hi hi hi hi...

Sebastià Bonet

(Amb el bigoti que degota): Huhuhuhuhuhuhuhuhu!

TELÓ


Un bon amic d'en Keypi, desinteressadament.

17 d’oct. 2007

MAAAARE!

au,

en kenny ja té adreça al youtube (les credencials de sempre, però em sembla que la contrasenya va en majúscules, ja em sap greu!), per poder penjar directament en aquest blog taaaan rebonic, coses taaaan o més friquis que aquesta...

la guitarra d'en kenny

15 d’oct. 2007

Els perquès tots plegats

Per què quan dius que has fet filologia sa resposta més usual és "Aaaah" (així, amb cap qualificatiu)?

Per què quan dius que fas es doctorat sa resposta és igual però amb una cara de "que-freaky-que-ets-no-entenc-quina-força-estranya-t'ha-empès-a-fer-això?

Per què quan dius que ets becària, així en femení, sa gent riu?

Per què no hi ha cap cadira de sa sala que sigui igual que una altra?

Per què tothom des departament té sa porta tancada excepte naltros, es precaris?

14 d’oct. 2007

un lingüista dentista

hahahahahahahahaha... (riure sinistre de malvat)NB: ce n'est pas un raspall de dents, ni une pomme


12 d’oct. 2007

El perquè de tot plegat

PER QUÈ SÓC TAN LLEST?
PER QUÈ SÓC TAN SAVI?
PER QUÈ ESCRIC LLIBRES TAN BONS?
deia ell abans que el tanquessin en un sanatori...
kenny the pocket

11 d’oct. 2007

uns versos de don Joan Maragall

Lúquiu Baissïa em va trametre ahir un mecanoscrit inèdit de Maragall en el qual hi ha una primera versió del famós poema "El comte Arnau" mai duta a col·lació. Tot seguit us en copio uns versos que em semblen d'allò més suggerents:

"Lo fonema quan fineix
mala cara fot, és cert:
ni tan sols no el redimeix
l'optimality del vers."
Joan Maragall

10 d’oct. 2007

Decàleg

"Tota tesi és de freaky"

Kenny Pocket dixit (d'espai).
(Antananarivo, 1906- Sabinas de Pinilla, 2002)