Conte amb lectura precària

Benvolguts precaris,

L’amic Gianni (amb dues enes de Pocket, ai no, de Kenny), de tant Rodari pel món, ens ha explicat aquest conte per telèfon.

Qui vol comprar la cuitat d'Estocolm?

Al mercat de Gavirate, hi van a parar tipus que venen de tot, i és impossible de dir qui d’entre ells sap vendre millor.

Un divendres hi va comparèixer un homenet que venia coses estranyes: el Mont Blanc, l’oceà Índic, els mars de la Lluna, (la sala de precaris). Tenia una xerrameca tan engrescadora que al cap de poc només li quedava la ciutat d’Estocolm.

La va comprar un barber, a canvi de tallar-li els cabells i fer-li una fricció. El barber va clavar entre dos miralls el certificat que deia: Propietari de la ciutat d’Estocolm, i l’ensenyava orgullós als seus clients, tot contestant a totes les seves preguntes.

—És una ciutat de Suècia, fins i tot n’és la capital.

—Té gairebé un milió d’habitants, i naturalment tots són meus.

—També hi ha el mar, és clar, però no sé pas de qui és.

El barber, de mica en mica, va anar arraconant diners, i l’any passat va anar a Suècia a visitar la seva propietat. La ciutat d’Estocolm li va semblar meravellosa i els suecs d’allò més amables. Ells no entenien ni una paraula del que els deia, i ell no entenia ni mitja paraula del que li contestaven.

—Sóc l’amo de la ciutat, ho sabíeu, sí o no? Ja us ho han comunicat?

Els suecs somreien i deien que sí, perquè no entenien res, però eren amables, i el barber es fregava les mans de satisfacció.

—Una ciutat com aquesta per una tallada de cabells i una fricció! Ja l’he pagada ben barata, ja!

Però s’equivocava, i l’havia pagada fins i tot massa cara, perquè qualsevol nen que ve al món el té tot per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-lo.

LECTURA PRECÀRIA: be precari, my friend, no et deixis ensarronar ni friccionar. No compris mai la sala de precaris com aquell que va comprar Estocolm. La sala de precaris ja és teva,perquè qualsevol precari que ve al món la té tota per a ell i no n’ha de pagar ni un ral. Només s’ha d’arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-la (i trobar una cadira i un ordinador, és clar!).

Kenny Pocket plenes